Fa fred quan respira el cel
I la mar dissol el plor dels cúmuls
Sento la sal cristal·litzant a la pell
Dalmàcia als nostres peus

Nocivament
Cedir a un cinisme sòrdid
(En) sóc conscient
Vaig regar tard i aquest cop no he fet fruit

Sóc pres de la dependència de necessitar-te
Simbiosi
Intoxicat per la desídia i per les males praxis

Consum massiu de cossos anunciant un final tràgic
Apoptosi
(Que) No es possible un amor lliure sense reciprocitat

Deixa que em desfaci
Deixa que em reconstrueixi
Deixa que em desperti
Deixa'm caure.

Tot s'acaba
Quan l'egocentrisme m'impedeix posar en qüestió
L'obsolescència programada als nostres cors
Tot comença
Quan decidim reescriure juntes la cançó
I la iridescència ara transforma els teus colors

Mai més supeditat davant
L'efimeresa d'aquest present líquid
Vull descentralitzar l'afecte, vull
Poder dir 'amics' a la família o 'parella' a les amistats

Un trencaclosques d'emocions contradictòries
No vull deixar de recordar amb tendresa aquesta història
Necessitem recuperar la trajectòria
I el garitjol florit de Maig m'evocarà que.

Tot s'acaba
Quan l'egocentrisme m'impedeix posar en qüestió
L'obsolescència programada als nostres cors.
Però de nou comença
Quan decidim reescriure juntes la cançó
I la iridescència ara transforma els teus colors.

Trencar la individualitat que impulsa el món
Construir noves relacions
Nodrint-nos mútuament d'idees
Que saber créixer és assumir els nostres errors
Aixoplugats d'uns nous valors
Canviar les formes i reemprendre el vol